Skip to content

la Imperial es crema! (novament) (3a part)

16 Novembre, 2011

El Ayuntamiento derribará las viejas naves de Imperial

El alcalde ha encargado la redacción del proyecto de demolición que se ofrecerá a varias empresas al persistir el silencio de los propietarios

JOSÉ A. MAS
El Ayuntamiento de Crevillent ha encargado a un técnico externo la redacción del proyecto de derribo de la antigua fábrica de Alfombras Imperial ante la falta de respuesta de los propietarios de hacerse cargo de la limpieza y derribo del complejo, cuya nave central se incendió el pasado 6 de octubre.
El concejal de Obras y Vías Públicas, Rafael Candela, explicó que “tras el incendio, el alcalde firmó un decreto, en el que instaba a los propietarios del complejo industrial a derribar y, posteriormente, limpiar la zona afectada, para lo que debían presentar un proyecto, si bien estos no se han puesto en contacto con el consistorio”.
“La Ley Urbanística Valenciana da un plazo de audiencia de un mes a los propietarios, tras comunicarles que tienen que hacerse cargo del derribo”, indicó Candela, quien señaló que, como los propietarios no han respondido, “el Ayuntamiento tiene que actuar de manera subsidiaria”.
Por ello, el Consistorio ha contratado un técnico externo para la redacción del proyecto que, una vez esté elaborado, se notificará a los propietarios, junto con el coste de la actuación que deberán asumir. En el caso de que los dueños de la fábrica continúen sin responder, el Consistorio pedirá presupuesto a tres empresas, para que una de ellas ejecute los trabajos de derribo y limpieza. Si esto ocurre, el Ayuntamiento cargará, entonces, el coste del derribo y limpieza a los propietarios por vía de apremio.
“La situación, según la Oficina Técnica Municipal, estará solucionada antes de final de año”, señaló el responsable de Obras y Vías Públicas, quien añadió que “no se podrán abrir a la circulación las calles Eras y Palma hasta el derribo de la fábrica, por motivos de seguridad”.

Font: Diario Información (16-XI-2011)

Enllaç: http://www.diarioinformacion.com/baix-vinalopo/2011/11/16/ayuntamiento-derribara-viejas-naves-imperial/1191258.html

Anuncis

La Imperial es crema!! (novament) (2a part)

8 Octubre, 2011

El Ayuntamiento exige la demolición de las antiguas naves de Alfombras Imperial

El alcalde insta a los propietarios a adoptar medidas para evitar nuevos incendios, mientras que los vecinos están molestos por la falta de seguridad

JOSÉ A. MAS El Ayuntamiento de Crevillent ha instado a los propietarios de las antiguas naves de Alfombras Imperial, ubicadas dentro de casco urbano, a que ejecuten la demolición de la infraestructura para evitar nuevos sucesos como el incendio registrado en una de las naves el jueves por la tarde.

El alcalde de Crevillent, César Asencio, explicó que en torno al incendio no existe responsabilidad municipal, ya que la propietaria de las naves es una entidad financiera. No obstante, César Asencio aseguró que “desde el Ayuntamiento llevamos dos años requiriendo que se adopten medidas o actuaciones para garantizar la seguridad de la zona”. Hace dos años, también por estas fechas, otro incendio de similares características se declaró en otra nave del conjunto industrial abandonado en pleno casco urbano, y donde está previsto que se construyan nuevas vivendas.

Asencio explicó que “el Ayuntamiento no puede obligar a la demolición de las naves, pero sí que va a instar a los propietarios a que la lleven a cabo”. De lo contrario, apuntó el primer edil, “se le obligará a construir un muro de tres o cuatro metros de altura que cubra toda la infraestructura”.

Mientras tanto, el Ayuntamiento levantó ayer varios muros para tapar los accesos más evidentes a la infraestructura abandonada. Y es que cada vez cobra más fuerza la hipótesis de que el incendio del jueves pueda estar relacionado con la presencia de personas que, según apuntan los vecinos de este barrio, “entran y salen a todas horas” de unas naves que todavía conservan materiales de su actividad industrial.

Uno de los vecinos de la zona, Francisco Alfonso, recordó que “hace dos años presentamos un escrito al Ayuntamiento exigiendo medidas y ha tenido que volver a producirse un incendio, que ha vuelto a poner en peligro a muchas viviendas, para que se haga algo”. Francisco Alfonso dijo que “no entendemos cómo ha tenido que ocurrir algo así para que tomen medidas, cuando nosotros llevamos años denunciando la situación en la Policía Local y en la Guardia Civil”. No obstante, el vecino indicó que “en el momento en que se derriben las naves o las tabiquen por completo ya no estaremos en peligro”.

El toque de atención de PSOE y Compromís
Los grupos municipales de PSOE y Compromís mostraron ayer su malestar ante el nuevo incendio en el viejo complejo industrial. Desde el PSOE indicaron que “se ha venido a demostrar que los vecinos estaban en lo cierto cuando repetidamente denunciaban el estado de abandono y la utilización de estas naves para la comisión de actos vandálicos”.

Por su parte, desde Compromís recordaron que “nosotros ya veníamos denunciado desde hace tiempo la situación de abandono del complejo y trasladando la situación de peligrosidad de las naves que contienen materiales inflamables”.

 

Font: Diario Información 8-X-2011

La Imperial es crema!! (novament!) (1a part)

7 Octubre, 2011

Un aparatoso incendio en una vieja fábrica de alfombras obliga a cortar varias calles

Las llamas se propagaron rápidamente por el material almacenado y el fuego provocó el derrumbe del techo de la tercera planta

M. J. MORA / J. A. MAS El aparatoso incendio que ayer por la tarde se originó en la antigua fábrica de Alfombras Imperial, situada en pleno casco urbano de Crevillent, causó un importante revuelo en la localidad, ya que además de la gran altura que alcanzaron las llamas y de la intensa columna de humo que se apreciaba en toda la localidad, el tráfico se vio afectado por el siniestro.
Según los datos facilitados por los responsables del Parque Comarcal de Bomberos, el aviso del siniestro se recibió en la central en torno a las 18.40 horas, e instantes después, cuando los efectivos llegaron al lugar del incendio las llamas se habían propagado con mucha rapidez y ya salían por todos los lados de la nave. Hasta el lugar del incendio, cuyo origen se desconoce por el momento, se desplazó toda la dotación del parque de Elche y del subparque de Crevillent, compuesta por catorce bomberos con un coche de jefatura, dos primeras salidas, dos nodrizas y un autoescala de Elche, al que se sumó otro de la Vega Baja para realizar tareas de apoyo.
Al parecer, la intensidad de las llamas provocó a los pocos instantes de iniciarse el fuego el desplome de la techumbre del tercer piso de la nave, donde al parecer se iniciaron las llamas y donde había una gran cantidad de material almacenado, concretamente de tejidos procedentes de la antigua actividad de la empresa a pesar de que la misma se encuentra abandonada.
Por ello, los bomberos tuvieron que apostarse en distintos flancos de la manzana que ocupa la nave para intentar controlar las llamas, algo que en torno a las 21.30 horas se daba por hecho, aunque se calculaba que las tareas de extinción iban a prolongarse durante horas debido a que el desplome del techo hacía más difícil la completa erradicación del fuego.
Por su parte, los agentes de la Policía Local de Crevillent procedieron a cortar el tráfico rodado y el tránsito de los peatones en varias calles cercanas al lugar del incendio, lo que obligó a regular la circulación por los alrededores, ya que debido a la hora del suceso había mucho tránsito de vehículos. Los agentes de la Policía Local desviaron el tráfico de esa zona hacia la carretera nacional N-340 con el fin de facilitar las tareas de extinción de los bomberos y el paso de los vehículos de emergencias.
Con este ya son varios los incendios declarados en estas naves abandonadas de la localidad y que, en algunos casos, todavía contienen materiales almacenados que arden con mucha facilidad. Los vecinos de la zona han denunciado en varias ocasiones la situación de abandono de las infraestructuras industriales, en las que suelen entrar indigentes a pasar la noche. De hecho, varios vecinos apuntaron ayer mismo que durante los últimos días se ha visto entrar y salir a algunas personas de la nave siniestrada.
La Guardia Civil también ha intervenido en el suceso y ha hecho cargo de las diligencias que deberán determinar si el fuego fue fortuito o, por el contrario, fue intencionado.

Font: Diario Información 7-X-2011

Crònica de la Visita Guiada pel Patrimoni Industrial de Crevillent

8 Setembre, 2011

El passat diumenge 12 de juny visitàrem el patrimoni industrial de Crevillent. En aquesta “visita per mes” organitzada per l’AVAI, també hi van participar dues associacions de la població catifera: la Colla Ecologista-Cultural “el Campanà” i l’associació pel patrimoni industrial crevillentí El Nyuc Carrillero.

La visita començà passades les 11:15 del matí a la plaça del Salitre, on es va fer una introducció sobre el procés d’industrialització de Crevillent. Ja aquí, es va deixar constància que es impossible entendre la història industrial de la vila sense la producció de catifes. Un sector tan especialitzat que, fins i tot, ha estat denominada com “Crevillent, Ciudad de la Alfombra”.

Al llarg de la visita es va fer un seguiment continu d’aquesta història industrial de Crevillent a través dels béns que hi vam visitar però, a grans trets, es podria resumir la industrialització crevillentina en uns espais temporals ben definits i d’una manera tardana i precària – com en qualsevol municipi del País Valencià a excepció d’Alcoi. Durant tot el segle XIX i bona part del segle XX es treballava amb telers manuals, fins i tot després de l’entrada dels primers telers mecànics a principis de segle XX. Amb la introducció de l’electricitat en la dècada de 1920, es construeixen les primeres naus industrials i s’amplien els petits tallers familiars. No serà però, fins ben entrada la dècada de 1940 quan es produeix una autèntica revolució tecnològica, es construeixen i s’amplien una gran quantitat de naus industrials i comencen a formar-se les empreses punteres del sector. Aquest enlairament continuarà fins a 1960, l’època daurada de la catifa, el major esplendor en productivitat i en construcció i ampliació de naus industrials.

En la dècada dels ’70 comencen les crisis, les mobilitzacions i el tancament massiu de grans empreses, que s’agreujarà als anys 80, 90 i 2000. Tot per la manca de capital que aposte per la renovació tecnològica i per l’entrada massiva de productes provinents d’Àsia i Àfrica.

Després de la introducció i amb el sol pegant amb prou gana, la visita avançà cap a la Fàbrica de Catifes Viuda de Lledó. El conjunt industrial que es manté té els segons cossos de fàbrica més antics conservats a la població, de finals del segle XIX, així com l’ampliació ocorreguda als anys 40 i, una segona ampliació als anys ’60. La fàbrica s’estructura sobre un pati central on es disposaven les diverses activitats del procés catifer. Actualment altres dos cossos de fàbrica han desaparegut i, allò restant, està pendent d’enderroc per a la construcció d’edificis i un gran aparcament.

Virant cap a l’esquerra, per l’avinguda de Madrid, vam passejar pel primer barri obrer de la població que vam veure. Fou construït en la dècada de 1950 i es tracta d’unes illes de planta hipodàmica amb cases d’una altura unifamiliars. Avui en dia encara hi queden racons on es conserven una bona quantitat d’exemples, si bé és cert que estan desapareixent d’una manera accelerada per a la construcció de grans blocs de vivendes.

Pujant pel carrer Cor de Jesús, ens vam aturar a la fàbrica de catifes La Universal la qual ocupa quasi la totalitat d’una illa d’edificis. La resta arqueològica mostra dues parts ben diferenciades, la part més antiga, de la dècada de 1940 (un dels més bonics exemples d’arquitectura industrial de la vila) i diverses naus industrials de la dècada de 1960.

Mentre caminàvem fins a la següent fàbrica de la visita i, ja que el passeig caminava pel centre de la població, ens vam detindre a diversos bens productes de l’edat contemporània: l’antic hospital, les cases burgeses de la Plaça del Passeig i del carrer Llavador, l’antic Cinema Iris i l’Antic Llavador (dels segle XVIII). En aquests moments la visita es va dinamitzar amb aportacions molt interessants d’alguns dels assistents que van conferir al passeig un sabor agradable i participatiu per aportar dades de la història de Crevillent.

I en aquests moments és quan vam arribar a La Fàbrica Gran, la primera fàbrica de catifes de l’estat (fundada en 1823) on, a la seua resta industrial, es pot observar tot el procés d’industrialització de Crevillent. L’indret perfecte per situar l’inexistent Museu de la Catifa tant per la seua localització com per la seua història. S’hi troba cantonera entre els carrers Verge del Carme i Teixidors (no sembla curiós aquesta denominació), el qual descendeix suaument per morir a la Rambla; aquí, es poden observar cossos de fàbrica de 1860 i 1890, la primera nau industrial de la població (1923) i una segona de 1960. A més, a la façana del carrer del Carme, se situava la casa de l’amo, Augusto Mas, que anteriorment a vivenda, va ser una fàbrica d’espardenyes.

En aquest punt de vital importància per a la història catifera de Crevillent ens vam detindre una bona estona, no sols per la quantitat de dades que hi ha, sinó també explicar aspectes rellevants de l’immoble com, per exemple, el procés de producció de la primitiva nau industrial, l’única a la població en usar una corretja de transmissió per moure tots els telers. Però també va haver-hi aquest deteniment pel fet de crear consciència sobre el nostre patrimoni industrial, tot i la importància de La Fàbrica Gran, l’Ajuntament té planejat enderrocar tot el conjunt a excepció del cos de fàbrica cantoner de 1890 amb l’argument que, aquest, “és l’únic que mostra una rellevància arquitectònica”. I una merda!, si la primera nau industrial de la vila no és important, hem de plantejar-nos seriosament quina classe de governants volem a la nostra població.

Mirador del C. Ribera cap a la Rambla on s’observa la Fàbrica Gran a l’esquerra i les cases burgeses amb el seu hort a la dreta

Amb l’atenció posada a La Fàbrica Gran, on faríem un seguit des d’altres perspectives, vam continuar fins al nou llavador, avui transformat en Biblioteca Municipal, l’escola pública Primo de Rivera (antiga fàbrica de calces i, ans, dos molins) i el Pont de l’Institut, construït en 1902 amb tres arcades i dos ulls entre d’elles, totalment de pedra.

Avançant pel carrer Ribera, ens vam detindre en un mirador des d’on es pot contemplar el casc antic, el conjunt de La Fàbrica Gran i la Rambla. Aquesta vista ha estat un lloc de contemplació i ha motivat a pintors dels segle XIX i fotògrafs del segle XX a plasmar la meravellosa vista que s’hi contemplava: un autèntic pulmó verd format per horts des de temps àrabs, amb la vila vella de fons des d’on sobresortia un esplendorós castell i que, avui en dia, tan sols queda un record d’allò que va ser. Amb la urbanització de l’anomenat “vacío central” (sic), és a dir, la Rambla de Crevillent, en 2007, es van destruir uns dels més meravellosos i valuosos vestigis d’horts urbans amb estructuració musulmana (palmeres que fan ombra als fruiters i, aquests, fan ombra a les hortalisses) de la península. I això si no contem amb la destrucció del castell en la dècada de 1920…

Seguírem pel carrer Ribera fins al buit creat per la destrucció del Teatre Chapí, tombat per construir la nova escola teatre (o, almenys, això diu el cartell que porta més de cinc anys posat al seu solar) i, d’allí, a la Casa dels Pérez-Adsuar, els amos de l’empresa de catifes més gran de l’estat: Alfombras Imperial.

La vivenda, construïda amb un estil neocasticista, suposa un dels pocs exemples de vivenda burgesa aïllada de la població amb un espai enjardinat al seu voltant. La seua decoració és austera, havent-hi un petit frontó trencat al capdamunt de la porta. De tot el conjunt destaca la torre, que allotja l’escala de les diverses plantes. I ja que una de les assistents viu en aquella casa, doncs ens la va ensenyar, vam pujar al terrat a través de les escales per observar les espectaculars vist que es veuen des del centre del poble.

També ens vam adonar que, des d’allí, es veia perfectament la fàbrica de la Imperial (avui ja no es veu tot el conjunt perquè hi ha blocs d’edificis entre mig), el control total dels treballadors tant des de dins com des de fora de la fàbrica. I ja que la visualitzàvem, després d’estar-hi una estoneta al terrat, vam anar cap a ella per explicar-la i donar per acabada la visita.

Ja davant d’ella, amb una calor sufocant, vam mostrar el gran conjunt industrial de la fàbrica. Són quatre illes interconnectades entre sí mitjançant passarel·les i túnels on també hi ha un barri obrer al seu voltant. Des d’on estàvem es podia observar la majoria dels cossos de fàbrica però, no obstant, després de l’explicació històrica, li vam donar la volta a peu per observar el seu tamany.

La resta industrial conserva edificis dels anys ’20, ’40 i ’60. De la primera construcció no hi vam poder observar res perquè fiquen endins del pati interior; tan sols la ximenera despuntava lleugerament sobre el conjunt. L’ampliació dels anys ’40 va ser la més important i la més interessant ja que, tot i que a la resta de la població ja es construïen naus industrials aquí, degut a l’orografia del terreny, encara es van realitzar cossos de fàbrica de planta longitudinal. No obstant això, és en aquests moments quan la fàbrica es converteix en la més important indústria catifera de l’estat espanyol. L’última ampliació, dels anys ’60, fou deguda per l’adquisició de nous telers automàtics; dues naus industrials s’alçaren a ambdós costats del cos principal de la fàbrica.

Fa uns anys, una de les naus va sofrir un incendi que cremà el sostre i centenars de cartonatges. Tot i que les causes no foren esclarides, la fàbrica va estar comprada temps enrere per a la construcció de pisos que, amb la crisi, no avançaren però, també és cert, que a la fàbrica s’endinsen molts joves i no tant joves per fer bestieses al seu interior així que, des d’aquí, deixarem l’interrogant per al lector.

Finalment, davant de la Imperial es va fer el comiat de la visita amb una breu reflexió sobre la situació tan desfavorida del que consta el Patrimoni Industrial de Crevillent i, en general, tot el patrimoni de la vila, veient-se reflectit al llarg de la visita i que, malauradament i mentre el govern municipal no canvie de mans, tot fa entreveure que les coses no milloraran pas.

Visita pel Patrimoni Industrial de Crevillent

17 Juny, 2011

El passat diumenge 12 de juny, El Nyuc Carrillero es va presentar a la societat co-organitzant una Visita Guiada pel Patrimoni Industrial de Crevillent, junt a l’Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial i la Colla Ecologista-Cultural “el Campanà”, on assistiren prop a la vintena de persones.

La ruta va ser guiada per Manel Carreres, historiador de l’art especialitzat en arqueologia industrial.

D’aquí poc es penjarà al bloc la crònica de la visita.

Renaixença

17 Juny, 2011

La plataforma El Nyuc Carrillero de Crevillent neix per defendre, estudiar, difondre i conservar el patrimoni industrial crevillentí.

Una associació oberta a tothom, creada per apropar a la gent al nostre patrimoni més recent i atorgar-li el reconeixement que es mereix. Una associació pensada des de la col·lectivitat i des de les persones que van fer que el nostre poble fora reconegut com la “Ciudad de la Alfombra”. Una història de tots, per a tots, des del record personal fins a les investigacions d’arqueologia industrial.

El Nyuc Carrillero apareix com una ferramenta per a que tota persona interessada en el seu passat industrial aprofundisca i reconega el nostre llegat.

Convidem a tot el món a que es passege pel nostre web i es pose en contacte amb nosaltres per a qualsevol cosa.

Benvinguts.